El proper dilluns, 18 de novembre (Sala de Concerts, 20 h), el Palau de la Música se sumarà a la celebració dels 50 anys de la publicació de l’àlbum Hergest Ridge, el segon treball discogràfic de Mike Oldfield, publicat el 28 d’agost de 1974.
El concert serà a càrrec del grup català Opus One, liderat pel músic i musicòleg Xavier Alern, que va debutar al Palau l’any passat, precisament per commemorar el 50è aniversari de Tubular Bells (1973), el primer àlbum del compositor i multiinstrumentista britànic. El concert, en què també participaran el Quartet Brossa (Aleix Puig i Pere Bartolomé, violins; Imma Lluch, viola, i Marçal Ayats, violoncel), el Cor Bruckner Barcelona (dirigit per Júlia Sesé), les artistes convidades Rosa Cedrón, Anna Luna i Laia Frigolé, i l’actor Xavier Lite, forma part del cicle Palau Fronteres, que explora nous formats i experimenta amb la música clàssica i contemporània posant-la en relació amb altres expressions artístiques.
Després de l’èxit aclaparador del seu primer àlbum, publicat el 25 de maig de 1973, la discogràfica Virgin Records va esperonar Mike Oldfield a treballar en un segon disc. El músic i compositor, que vivia una vida tranquil·la a l’entorn rural de Gal·les, va trobar la inspiració en una passejada a prop del turó Hergest Ridge, que va donar nom al nou àlbum. El disc va ocupar de seguida el primer lloc de les llistes d’èxits i encara avui en dia es considera una obra canònica del repertori d’Oldfield, integrant de la trilogia mítica que forma juntament amb Tubular Bells i posteriorment Ommadawn (1975).
Hergest Ridge és una obra dividida en dues parts d’uns vint minuts de durada cadascuna, en què Oldfield capturà l’essència de tot allò que l’envoltava i l’interessava en aquell moment: la vida al camp, els sons antics i llegendaris i les possibilitats expansives dels instruments electrònics. Oldfield va treballar amb un sistema de composició similar al que va utilitzar a Tubular Bells, basat en la superposició progressiva de capes instrumentals, que combinava dins d’una estructura fluida i orgànica i que genera una sensació de creixement continu.
A la segona part s’interpretaran altres obres del compositor, com To France, de l’àlbum Discovery (1984); In Dulci Jubilo, obra instrumental del single homònim (1976); Foreign affair, de l’àlbum Crises (1983); Man in the rain, de l’àlbum Tubular Bells III (1998); On my heart, de l’àlbum Music of the spheres (2008); Islands, de l’àlbum homònim (1987), i The inner child, que s’interpretarà sense lletra, de l’àlbum Tubular Bells III (1998).
Imatge destacada: (c) Mario Wurzburger.
