Per Ana María Dávila
Bones notícies per al món de l’òpera. I més concretament per a l’òpera contemporània catalana. Aquest any el Premi Max al millor espectacle musical del 2014 ha recaigut no en un musical, com es podria pressuposar, sinó en una proposta lírica de nova creació: L’eclipsi, obra del compositor Alberto García Demestres (Barcelona, 1960), a partir d’una adaptació lliure d’un text de Paco Zarzoso, estrenada el juliol passat al Teatre Nacional de Catalunya (TNC).
Coproduïda pel Grec 2014 Festival de Barcelona, L’eclipsi va obtenir una càlida acollida, tant per part d’espectadors com de crítica, la qual va lloar un “lenguaje muy personal, con altas dosis de lirismo y vuelo poético” («El País») i, en general, una música “d’una cultura i coneixement com poques i al mateix temps d’una senzillesa per a l’escolta que aconsegueix el que també poques aconsegueixen: l’entusiasme del públic” («Revista Musical Catalana»). La posada en escena de Xavier Albertí, amb bon suport de l’atractiva escenografia de Llorenç Corbella, van aportar el marc adient per a una proposta plena de fina i romàntica ironia.
Ara aquestes grates percepcions es veuen ratificades per un guardó que per a García Demestres representa no només una satisfacció personal, sinó també tot un reconeixement per al TNC i el seu director, que –segons el compositor– “va fer una aposta arriscada i difícil programant aquesta obra en un espai on no és habitual veure òpera i on mai no s’havia fet òpera contemporània i que jo li ho agrairé tota la vida. A més –emfatitza–, s’endu un premi d’àmbit estatal una òpera protagonitzada només per cantants catalans. La veritat és que ha estat tota una sorpresa perquè els premis en aquesta categoria acostumen ser per als musicals; és a dir, obres molt populars”.
L’eclipsi és la novena òpera que ha estrenat Alberto García Demestres, un compositor que precisament ha destacat per la seva particular dedicació a la veu, instrument que coneix a la perfecció i que sempre ha tractat amb gran i rigorosa exigència, però també amb una delicadesa exquisida. La seva passió pel gènere el va portar a debutar-hi amb només 26 anys; va ser amb el multiespectacle Para ti. Soledades sin sombra, que es va estrenar al Círculo de Bellas Artes de Madrid el febrer de 1987. Després van venir vuits òperes més, totes de cambra; entre les quals la divertida Aprima’t en tres dies, un encàrrec del Grec 97; l’ambiciosa Mariana en sombras, sobre la figura de Mariana Pineda; Il sequestro, estrenada en la temporada del Teatro Communale Luciano Pavarotti de Mòdena, el novembre de 2009, i Wow!, presentada al Festival Castell de Peralada l’agost de 2013.
“Valoro molt aquest premi perquè crec que també aporta visibilitat a l’òpera contemporània, un gènere que malauradament sembla que estigui relegat al no-res i pel qual les grans institucions líriques d’aquest país no s’interessen en absolut”, diu García Demestres. “I el valoro encara més després d’haver llegit, precisament a la «Revista Musical Catalana», una entrevista amb la directora artística del Liceu, Christina Scheppelmann, en la qual diu que els compositors americans tenen més en compte que els europeus el gust dels oients i que per això les seves òperes es programen més. Això m’ha sorprès, perquè som molts els compositors europeus que estem en una altra «ona» des de fa temps i que treballem amb ganes d’arribar al públic. I en el meu cas concret, jo sóc un compositor que no renuncia a res, ni a la contemporaneïtat ni a la tradició.”
Per a García Demestres resulta particularment trist l’escassíssima presència de noves òperes al Gran Teatre del Liceu i que “se’ns relegui, als compositors contemporanis, al bar, perquè això és per a mi el Foyer, un bar”, i també que “quan hi ha una oportunitat de rebre un encàrrec, aquest se l’enduguin un compositor i un llibretista que no han escrit mai una òpera”, en clara referència a l’òpera de Benet Casablancas i Rafael Argullol, encara pendent d’estrena al coliseu líric barceloní. “La veritat és que anem molt malament, en tots els sentits. L’anunci que aquests dies ha emès la Generalitat en què surt una noia fent veure que toca un violí al qual falta el pont, crec que dóna la mesura de com van les coses i com va la cultura en aquest país”, conclou García Demestres.
