L’Orquestra Simfònica del Vallès celebra aquest cap de setmana uns concerts molt especials, que tenen com a protagonista el seu director titular durant set anys: Rubén Gimeno. Aquest cap de setmana el director valencià s’acomiada de l’OSV i del seu públic per donar pas a una nova etapa, en què ja no serà titular de l’orquestra vallesana. I ho fa amb un títol icònic per a l’orquestra: la Novena de Beethoven: l’obra que l’OSV comparteix cada any amb la ciutadania i que té previst fer-ho fins al 2024 (any del bicentenari de la composició).
Els concerts tindran lloc avui divendres, 27 de maig (21 h), al Centre Cultural de Terrassa; demà dissabte, 28 de maig (19 h), al Palau de la Música Catalana, i divendres vinent, 3 de juny (21 h), a La Faràndula de Sabadell.
La «Revista Musical Catalana» ha volgut parlar amb el director valencià, perquè ens expliqui com està vivint aquests moments.
RMC. Rubén, has estat al capdavant de l’OSV durant set anys. Quin balanç fas d’aquest període? Per què deixes la titularitat?
R.G. Aquest ha estat un període apassionant. Quan em vaig posar al capdavant de l’orquestra, l’equip s’havia renovat, amb nou gerent, nou Consell d’Administració i moltes preguntes a les quals donar resposta: com trobar una identitat pròpia, com renovar el concepte escènic del concert. Un seguit d’objectius que s’han acomplert i que han traçat la línia d’actuació del futur. Actualment l’orquestra es planteja nous reptes a nivell intern i és un bon moment, quan encara existeix una molt bona relació amb l’orquestra, de deixar pas a nous aires. Això també em permetrà tornar amb naturalitat a la que considero casa meva.
RMC. Com vas trobar el nivell de l’orquestra en arribar? Quin és el principal canvi de millora que ha fet aquesta orquestra i en què creus que hi has contribuït?
R.G. Crec que quan vaig arribar-hi s’hi trobava a faltar despertar alguns aspectes que estaven adormits; per dir-ho d’alguna manera, hi faltava “higiene”. Crec que hem aconseguit augmentar l’autoestima de l’orquestra i l’exigència per donar el millor de nosaltres mateixos.
RMC. Set anys poden donar molt de si. Com has evolucionat tu com a director, com a músic i com a persona?
R.G. Crec que amb el temps s’aprenen a gestionar millor les situacions i les persones. Com a director, òbviament, el fet de gaudir de molta regularitat i tenir l’oportunitat de repetir repertori fa que tot es vagi estabilitzant més.
RMC. Quins són els teus objectius de futur? T’agradaria anar de titular a un altra orquestra espanyola?
R.G. De moment torno a un període de freelance, però m’agradaria trobar un projecte amb el qual es pugui evolucionar més en un mitjà-llarg termini. L’any que ve tinc compromisos a Alemanya, Sud-amèrica i Turquia, i també altres compromisos a Espanya.
RMC. Com és la vida del director freelance en comparació amb la d’un titular? És difícil mantenir una estabilitat personal i professional?
R.G. El fet de treballar moltes setmanes en el teu lloc de residència, poder tornar a casa després d’un assaig o d’un concert, dóna un aire de normalitat a la vida i fa més senzill el fet de trobar una estabilitat familiar.
RMC. Esmenta els tres millors projectes o aquells en què més hagis gaudit, que has realitzat durant el teu període amb l’OSV.
R.G. Vaig gaudir molt el projecte del flashmob, que va esdevenir viral; el projecte social d’El Messies de Händel amb la participació de nens, i algun concert que recordo amb afecte, com un en el qual interpretàvem la Segona Simfonia de Beethoven.
RMC. T’acomiades amb la Novena Simfonia de Beethoven, que ja has dirigit en diverses ocasions. Quina lectura fas d’aquesta obra?
R.G. Una obra monumental, sempre complexa, que va de la foscor a la llum, del caos a l’ordre…, amb molts reptes per la vocalitat, pel tipus d’escriptura. Un repte que, malgrat anar adquirint experiència, no deixa mai de ser-ho.
RMC. ¿Et veurem en el futur dirigint esporàdicament aquesta orquestra o bé altres del territori com a convidat?
R.G. La propera temporada tornaré a dos concerts de temporada de l’OSV i continuaré col·laborant amb el cicle dels Amics de l’Òpera de Sabadell dirigint les Goyescas d’Enric Granados.
