El proper dissabte, 21 de gener, a l’Auditori de Manacor (Mallorca), i el dissabte 28 de gener al Palau de la Música Catalana, Salvador Brotons, compositor convidat de la temporada 2016-17 del Palau de la Música Catalana, dirigirà l’estrena de la seva obra Cantata de Randa, amb llibret de Neus Dalmau. Una obra simfonicocoral per a dos narradors, soprano, baríton, cor mixt i orquestra, composta pel mateix Brotons, en homenatge a Ramon Llull amb motiu dels 700 anys de la seva mort. Aquesta estrena forma part de “l’àmplia visió de l’obra de Brotons” que s’ofereix al Palau amb motiu de la seva residència, explica el director general del Palau de la Música, Joan Oller, que destaca aquesta obra al costat de l’estrena del seu Quartet núm. 2 (a càrrec del Quartet Gerhard, el 24 d’octubre passat, cicle Intèrprets Catalans), la Simfonia núm. 3 (a càrrec de la Simfònica del Vallès, el proper 25 de març, cicle Concerts Simfònics al Palau) i la Simfonia núm. 6 (a càrrec de la Banda Municipal de Barcelona, el 3 d’abril, cicle Tardes al Palau).
L’Orfeó Català, l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears i els solistes Marta Mathéu (soprano) i Josep-Ramon Olivé (baríton) seran els encarregats d’estrenar l’obra tant a Manacor com a Barcelona, i l’actriu Sílvia Bel en serà la narradora. Concretament, l’estrena s’oferirà durant la segona part del concert, mentre que a la primera part l’orquestra també estrenarà Reflecting Hamlet de David León, i interpretarà La tempesta de Txaikovski i l’obertura de Romeu i Julieta del mateix compositor.
Sobre la Cantata de Randa
Brotons va iniciar la composició de la cantata, a partir del llibret de Neus Dalmau, l’estiu del 2015 amb l’objectiu de crear una obra que abastés l’extensa obra de Ramon Llull, la seva intensa i llarga vida i el seu interessantíssim temps. El llibret (que podeu veure aquí) inclou textos de Llull, a més d’altres poetes com Joan Alcover, poetes anònims influenciats per Llull i textos de Neus Dalmau. “Una obra creada de manera orgànica, molt viva, que ha anat sorgint com a fruit de lectures, de converses amb especialistes i d’un fervorós diàleg entre el compositor i la llibretista”, explica Neus Dalmau, que també en remarca que “neix amb vocació internacional” i que vol “mostrar el millor de la nostra terra”.
Una tasca de “vuit mesos de treball” que “no ha estat gens fàcil”, segons Salvador Brotons, “tant per la confecció del llibret com per tot el treball de recerca de melodies de l’època (sefardites, sarraïnes, cristianes, trobadoresques, cant gregorià, etc.). Volia que l’obra tingués un aire medieval, que fos una cantata diferent de les que havia escrit abans, i que escoltant la cantata també ens situéssim en el temps de Llull, els seus nombrosos viatges pel Mediterrani i Europa”, explica el compositor, a més d’avisar que “l’estil de la cantata sobtarà, però sí que és molt Brotons”. Per la seva banda, Pablo Larraz, sotsdirector de l’Orfeó Català, manifesta que ha estat un “plaer assajar la cantata” i que per al cor una nova creació “és un nou repte”. Per la seva part, la soprano Marta Mathéu també es mostra molt il·lusionada amb aquesta estrena, tot recordant altres col·laboracions amb el compositor.
L’obra es va enllestir a final de desembre del 2015 i n’ha resultat una composició de 42 minuts. Seguint la vida i l’obra de Llull, la cantata està dividida en nou parts:
I. Aquell temps. Permet situar-nos en el context històric, al bell mig de l’edat mitjana. Cants litúrgics, melodies occitanes trobadoresques, la primera croada contra els càtars, el regnat de Jaume I i el naixement de Ramon Llull.
II. La llegenda del llibertí. Reprodueix el jove Llull cortesà. Un home inquiet, jovenívol, perseguint una dona a cavall enfront de l’església de Santa Eulària a Palma i la seva decepció en els desitjos carnals.
III. Visions i conversió. Llull té cinc visions aterridores de Jesucrist crucificat. La soprano solista i després el baríton solista canten un emotiu Stabat Mater damunt un text del mateix Llull. Aquestes visions capgiren la seva vida i pren el compromís de lliurar la seva ànima a Déu.
IV. Diàleg entre les tres religions. Escriu el Llibre de contemplació i el Llibre del gentil i els tres savis, en què un sarraí, un jueu i un cristià exposen l’essència de les seves creences a un jove innocent que descobreix les tres fes. S’hi utilitzen melodies ètniques per a cada personatge (àrab, jueva i cristiana per als savis i catalana per al gentil).
V. La il·luminació de Randa. En el veritable cor de la cantata, Llull es retira a la muntanya de Randa a meditar i escriure. És una part en la qual predomina el cor amb una música sublim. Llull crea la seva Ars Magna.
VI. La croada. En aquesta secció tornem al temps històric. Les Vespres Sicilianes i el setge de Girona amb la plaga de les mosques per guanyar la croada. Llull escriu el Llibre d’Amic e Amat, potser el seu llibre més conegut.
VII. La crisi i la Inquisició. Viatjant infatigablement, Ramon rep dures crítiques i entra en una profunda crisi. És la tria entre l’ànima i l’obra. Les dones del cor l’ataquen amb comentaris agressius. Llull sent la melodia gregoriana del Veni Creator Spiritus i demana a l’Esperit Sant que l’ajudi. La Inquisició tortura amics de Ramon i intel·lectuals de l’època.
VIII. Entre l’amor i la mort. “Pensava l’amic en la mort i hagué gran por”, escriu Llull. La soprano canta el Cant de la Sibil·la i el baríton implora a Déu el reconeixement de la seva Ars Magna. Llull s’adona que el seu somni no es farà realitat en vida.
IX. Culte immemorial. És un gran cant d’amor basat en el Cant de Ramon i fragments del Llibre d’Amic e Amat en què la música descriu la grandesa i transcendència de Llull mitjançant escrits amorosos propis.
