El divendres 1 de març s’estrena al Liceu la primera “òpera americana” (american opera) de Kurt Weill, Street Scene, considerada una obra mestra d’aquest compositor i que barreja òpera, tradició americana i música negra. El llibret és del dramaturg Elmer Rice –guanyador del Premi Pulitzer l’any 1929– i la lletra de les cançons és del poeta americà Langston Hughes. Street Scene va ser estrenada a Filadèlfia l’any 1946 i s’ha representat arreu del món amb gran èxit.
Aquesta és una coproducció del Young Vic (Londres) i The Opera Group, companyia d’òpera resident del King’s College de Londres, premiada i reconeguda internacionalment. El seu projecte fusiona el millor del teatre i la música contemporània. Els cantants que hi intervenen són especialistes en aquest estil propi de l’obra de Weill, i l’Orquestra Simfònica i el Cor del Liceu, juntament amb el Cor Vivaldi, interpretaran la música sota la direcció de Tim Murray; John Fulljames n’és el director d’escena.
El compositor alemany Kurt Weill (1900-1950) va iniciar la seva destacada però breu carrera americana amb l’òpera Street Scene (escena de carrer); una obra amb una forta influència de la comèdia musical de Broadway i el jazz, però que segueix el model operístic de recitatius, àries i números de conjunt propis del gènere. Weill, doncs, creava amb Street Scene l’òpera americana.
Kurt Weill va escriure Street Scene inspirant-se en l’obra d’Elmer Rice del mateix títol que havia guanyat el Premi Pulitzer l’any 1929. El compositor havia vist representada l’obra teatral l’any 1930 a Berlín i la considerava un autèntic model nord-americà. Weill va convèncer l’autor per fer-ne una òpera, malgrat les seves reticències inicials, i finalment va ser el mateix autor qui es va encarregar del llibret, junt amb el poeta negre Langston Hughes, autor de la lletra de les cançons. L’obra es va estrenar el 16 de desembre de 1946 al Schubert Theatre de Filadèlfia i al llarg del 1947 va estar en cartell a Broadway durant molts mesos. L’òpera retrata la vida diària d’un barri pobre de Nova York, on les històries que s’esdevenen serveixen per exercir la denúncia social d’una realitat crua i tràgica. Street Scene s’estrena aquest mes de març al Gran Teatre del Liceu, amb quatre funcions entre l’1 i el 5 de març, amb un equipament artístic especialista, liderat pel director Tim Murray.
Kurt Weill havia quedat fascinat per l’obra d’Elmer Rice i considerava l’òpera que tenia entre mans com “el projecte més important i agosarat que he emprès aquí fins ara” (segons carta als seus pares). “Si té èxit, m’obrirà tot un nou ventall de possibilitats, perquè ara gairebé no tinc competència en el camp de l’òpera popular.” Lamentablement, Weill moria d’un atac de cor a Weimar només quatre anys després, i tallava de soca-rel les seves il·lusions.
L’autor d’òperes tan representatives com Ascens i caiguda de la ciutat de Mahagonny i L’òpera de tres rals, compostes durant el seu període alemany, considerava que “fins a Street Scene no vaig aconseguir una harmonització real de drama i música, en què les parts cantades continuen de forma natural quan les parlades s’aturen i en què tant la paraula parlada com l’acció dramàtica estan encastades en l’estructura musical global”. Street Scene agafa la tradició europea del singspiel i l’opéra comique i l’actualitza a la realitat nord-americana. El seu segell musical, però, no és el propi de la comèdia musical de Broadway –sovint feta entre diversos autors–, sinó el d’una mà genuïna, com la de Kurt Weill, per molt que en el decurs de l’òpera apareguin elements externs a l’òpera, com una big band a ritme de swing i sons més propers a la música de Hollywood. Street Scene es representa els dies 1, 2, 4 i 5 de març, a les 20 h. Més informació a: www.liceubarcelona.cat.
