El Palau de la Música Catalana ha presentat per primer cop la temporada de concerts, la 2012-13, en un únic programa que integra un total de 90 concerts: 56 són concerts propis i de les formacions corals estables, i un total de 34 són coproduccions a partir d’aliances estratègiques amb altres entitats. Un compendi de concerts que, presentats de forma conjunta, representen la nova filosofia de programació del Palau, amb un pressupost global per a la programació artística d’1.731.000 euros, un 15 % menys que l’any anterior.
La temporada de concerts 2012-13 del Palau de la Música Catalana respon a cinc propòsits artístics que interactuen entre si: l’excel·lència, la centralitat dels cors, el compromís envers la música contemporània, l’atenció als intèrprets del nostre país i la voluntat d’atreure nous públics al Palau. Tots aquests propòsits es posen de manifest en un programa que inclou, com a cites més destacades, el retorn de la Filharmònica de Viena, Zubin Mehta, René Jacobs, Marc Minkowski, Vladimir Ashkenazy, András Schiff i el debut al Palau de Leif Ove Andsnes, Rolando Villazón o Elina Garanca, entre d’altres, a més de la figura del compositor resident, Joan Guinjoan, de qui s’interpretaran un total de 15 obres, dues com a estrena absoluta.
També s’inicien dos projectes de llarg recorregut que abastaran més d’una temporada i que doten de personalitat pròpia el conjunt de la programació: un cicle d’òperes de Mozart –La flauta màgica, Le nozze di Figaro, Così fan tutte i Don Giovanni– dirigides per René Jacobs (2012-15) i la integral de l’obra de clavecí de J. S. Bach a càrrec de Benjamin Alard (2012-17).
A més, el Palau de la Música Catalana continua apostant pel diàleg de la música amb altres manifestacions artístiques, que ja s’ha iniciat l’actual temporada amb dues projeccions de Bill Viola. Antoni Tàpies, que hauria celebrat 90 anys, serà l’artista plàstic 2012-13. Un projecte gestat en vida de l’artista i que, d’acord amb la seva admiració per Richard Wagner, proposa un itinerari pels espais del Palau a partir l’exhibició de cinc obres del pintor (del 25 de maig al 4 de juny de 2013). L’exposició coincidirà amb el concert commemoratiu del bicentenari de Richard Wagner dirigit per Marc Minkowski.
La temporada Palau 100 s’inaugurarà el dia 28 de setembre amb el retorn de la Filharmònica de Viena sota la batuta de Daniele Gatti, que interpretarà la Segona i Quarta Simfonies de Johannes Brahms. Dues simfonies que condensen el lema amb el qual el director general del Palau de la Música Catalana, Joan Oller, ha volgut definir la primera temporada concebuda pel seu equip artístic: “Optimisme i innovació”, que també es podria traduir com fer més, millor i diferent, amb menys recursos. Una temporada que al cicle Palau 100 inclou, també, la presència d’orquestres destacades, com la Pittsburgh Symphony, la Bayerisches Rundfunkorchester –sota la batuta de Zubin Mehta–, l’European Union Youth Orchestra i Vladimir Ashkenazy, Les Musiciens du Louvre i Mark Minkowski i la Gustav Mahler Jugendorchester –sota la direcció de Herbert Blomstedt i el debut del pianista Leif Ove Andsnes. Els cors de la casa tindran una presència important en el cicle, amb la interpretació de la Segona de Mahler –Cor de Cambra i Orfeó Català–, El Messies de Händel –Cor de Cambra i l’Ensemble Matheus, amb Jean-Christoph Spinosi– i la música d’Ivan el Terrible de Prokófiev –Cor de Cambra i Orfeó Català– amb l’Orquesta Sinfónica de Galicia.
La temporada inclou nombroses novetats. Nous cicles: cicle Grans Veus al Palau, cicle Rising Stars, cicle Liceu, i cicle guitarra –amb Zoran Dukic, David Russell, Àlex Garrobé i Manuel Barrueco–, cicle d’intèrprets catalans –Jordi Savall farà un recital de viola de gamba– i l’establiment d’un concert amb motiu de la diada, a més de la potenciació del cicle coral –hi actuarà com a convidat el Rias Kammerchor. Segueixen els cicles Da Camera, Simfònics al Palau –amb l’OSV– i BandAutors al Palau, el cicle del Cor de Cambra, el Cicle Coral de l’Orfeó Català, El Primer Palau, el Cicle d’Orgue, el cicle de l’ONCA, les Tardes al Palau i, a més, el Palau s’uneix al projecte de recuperació del Festival de Música Antiga de Barcelona en un projecte ciutadà amb altres entitats, entre les quals L’Auditori.
Hi destaca també la presència de nombroses veus líriques –Barbara Hendricks, Ewa Podles, Xavier Sabata i el debut de Rolando Villazón i Elina Garanca– i un gruix de pianistes excepcionals: Khatia Buniatishvili, Rudolf Buchbinder, András Schiff i Grigorij Sokolov. El violoncel·lista Jean-Guihen Queyras oferirà la integral de Suites per a violoncel de Bach.
En l’àmbit coral, un dels aspectes més cuidats de la programació, destaca el repte de l’Orfeó Català en la interpretació de la Passió segons sant Joan de Bach i del Cor Jove amb Dido & Aeneas de Purcell. També hi destaquen projectes més innovadors, com el Händel’s Bad Boys amb Xavier Sabata, l’actuació de l’actor Sergi López en Ivan el Terrible o “Els tres colors mediterranis” del Cor de Cambra.
Una part d’aquesta programació és fruit de coproduccions amb diverses entitats del sector que permeten crear sinergies amb les programacions afins, com l’Orquestra Simfònica del Vallès, Gran Teatre del Liceu, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Ibercamera, Fundació Mas i Mas, Poema SL, Orquestra de Cadaqués i Duetto, entre d’altres.
Aquesta temporada respon als eixos estratègics de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana: excel·lència, participació, compromís social i catalanitat, els mateixos valors amb què va néixer l’Orfeó Català el 1891 i que, uns anys després, el 1905, van portar-lo a construir el Palau de la Música. En aquest context, la internacionalització del Palau de la Música Catalana, que es materialitza amb l’entrada de la institució en una de les xarxes internacionals més importants d’Europa, l’European Concert Hall Organization (ECHO), ja ha donat els primers fruits amb l’anunci de l’actuació de l’Orfeó Català i el Cor de Cambra a Viena el juny del 2013.
