Promoure els ensenyaments de la il·lustre intèrpret i fomentar el coneixement i la interpretació de la música d’orgue entre les noves generacions a Barcelona són, a grans trets, els eixos d’actuació de la Fundació Montserrat Torrent, que té com a primer objectiu l’acabament de l’orgue de l’oratori de Sant Felip Neri del Barri Gòtic de Barcelona.
Montserrat Torrent, de 94 anys, és l’organista més destacada del segle XX tant a Catalunya com a la resta de l’Estat. El 16 d’octubre passat es va constituir a Barcelona una nova fundació que porta el seu nom i que vetllarà per la preservació del seu llegat des de diverses vessants.
La primera fita de la nova entitat és l’acabament de l’orgue de l’oratori de Sant Felip Neri de Barcelona. Aquest instrument, que prendrà el nom d’Orgue Montserrat Torrent i esdevindrà l’orgue idoni per a la interpretació de repertori barroc que encara falta a la ciutat, permetrà desplegar un doble programa de caràcter docent i cultural, que inclourà la creació d’un centre d’interpretació de la música barroca i ibèrica d’orgue, la programació de classes magistrals de Montserrat Torrent i altres professors, l’atorgament de beques per a joves estudiants, la creació d’un concurs internacional i l’ampliació dels actuals cicles d’audicions a càrrec de l’organista titular, Bernat Bailbé, entre d’altres.
D’altra banda, la Fundació també tindrà cura de la catalogació del seu fons documental i la promoció de la seva figura, amb la voluntat de contribuir a mantenir Barcelona en el lideratge de l’ensenyament de música d’orgue a l’Estat espanyol i resituar la ciutat com a capital dels orgues del sud d’Europa, tal com ho va ser a l’inici del segle XX.
.
.
L’Orgue Montserrat Torrent, el gran orgue barroc de Barcelona
L’any 1967 Montserrat Torrent i altres amants de l’orgue van crear l’associació Amics de l’Orgue, entitat que havia de gestionar la construcció i l’ús d’un gran orgue de nova planta d’estil barroc al centre de la ciutat, ja que Barcelona no disposava d’un instrument adient per interpretar i ensenyar aquest estil de música. D’ençà de la construcció de la primera part de l’orgue, ara fa més de cinquanta anys, l’associació ha promogut més d’un miler de concerts i audicions amb notable assistència de públic, en bona mesura comptant amb les mans del seu organista titular, Bernat Bailbé.
Amb tot, el projecte es va completar tan sols parcialment. Durant molts anys Montserrat Torrent es va esmerçar a concloure’l oferint concerts benèfics amb aquesta finalitat i acudint a les institucions per tal de recaptar fons, però una època poc propícia no ho va fer possible. La ciutat de Barcelona no disposa encara, doncs, d’un gran instrument adequat per a la interpretació del repertori de música barroca i música ibèrica, en què ella és especialista.
El projecte iniciat l’any 1967 pels mestres orgueners Gabriel Blancafort i Georges Lhôte és de sonoritat barroca i transmissió mecànica, compta amb 50 registres, 3.481 tubs, distribuïts en 3 teclats manuals de 56 notes i un pedal de 32 notes. L’any 1967 es va dur a terme la construcció del cos de cadireta i les dues torres de pedal.
De l’acabament de l’instrument, se n’encarregarà Blancafort Orgueners de Montserrat, sota la direcció d’Albert Blancafort. S’hi preveuen dues fases: la primera, per a la caixa central, la consola i l’orgue major, amb 7 registres, quedarà enllestida l’octubre de 2021. La segona fase, amb la construcció del tercer teclat, el cos de pedal i la resta de registres, és previst que finalitzi l’octubre del 2022.
Els treballs tenen un pressupost global d’aproximadament 600.000 euros, que aportaran tant administracions com entitats privades i també a través d’aportacions directes de particulars. Quan estigui acabat, l’Orgue Montserrat Torrent esdevindrà l’únic orgue barroc de gran format (amb 3 manuals i 16 peus de façana) de Barcelona.
Montserrat Torrent
Amb una trajectòria de més de setanta anys que la converteixen, probablement, en l’artista en actiu més longeva de l’Estat espanyol, Montserrat Torrent és una de les intèrprets més importants del nostre país. Les seves actuacions a l’orgue han estat i continuen sent un referent del més alt nivell, tant pel seu rigor acadèmic com per la calidesa i musicalitat.
Nascuda a Barcelona l’any 1926, va iniciar la formació musical com a pianista als 5 anys sota la direcció de la seva mare, Àngela Serra, deixebla d’Enric Granados. Va continuar els estudis de piano a l’Acadèmia Marshall i el 1952 va començar els d’orgue amb Paul Franck a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, l’actual Conservatori Municipal de Música, del qual va arribar a ser catedràtica i encara n’és avui, en qualitat d’emèrita.
Diverses beques li van permetre ampliar estudis a París, Siena i Haarlem amb noms com Noelie Pierront, Ferdinando Germani, Helmut Rilling i Luigi Ferdinando Tagliavini. També va aprofundir en l’estudi de la música ibèrica antiga amb Gregori Estrada i Santiago Kastner. Va col·laborar amb Ars Musicae, grup pioner a Catalunya dedicat a la interpretació amb criteris històrics i va fundar, el 1962, l’associació Amics de l’Orgue.
Els anys seixanta va ser pionera de la renovació d’un món de l’orgue entrat en decadència com a conseqüència de la postguerra, en un moment en què ser organista, i especialment essent dona, significava nedar contra corrent.
Va completar la docència a Barcelona amb diversos cursos nacionals (Música a Compostel·la, Salamanca i Mallorca, entre d’altres) i internacionals, així com nombroses classes magistrals a Europa i Amèrica. També ha format part de jurats de concursos, com els d’Àvila, Bolton, Battipaglia, Lübeck, Tours, etcètera.
El seu primer enregistrament, dedicat a l’obra de Joan Cabanilles, amb l’orgue gòtic de Daroca (a l’Aragó), va ser premiat amb el Grand Prix du Disque l’any 1967. Posteriorment l’han seguit una cinquantena de discos en orgues històrics, com els de Maó, el Vendrell o Segòvia, entre d’altres.
Com a concertista s’ha prodigat amb més de mil sis-cents concerts a Catalunya, Espanya, Europa, Amèrica i el nord d’Àfrica. Ha estat distingida amb la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya i el de doctora honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona, entre altres guardons. Amb 94 anys, continua oferint concerts i fent enregistraments.
El mes de maig passat l’editorial Ficta va publicar el llibre Montserrat Torrent, la dama de l’orgue, en el qual el periodista Albert Torrens recull les seves memòries.
Per a més informació sobre Montserrat Torrent i les activitats de la Fundació, podeu consultar el web de l’entitat.
