CICLE BEETHOVEN LICEU. Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu. Polifònica de Puig-reig. Daniela Köhler, soprano. Simone Schröder, mezzosoprano. John Mark Ainsley, tenor. Jacques Imbrailo, baríton. Dir.: Josep Pons. Simfonia núm. 9, “Coral” de Ludwig van Beethoven. LICEU. 27 DE NOVEMBRE DE 2014.
Per Lluís Trullén
Escoltar la Novena esdevé per si sol un veritable esdeveniment, essent aquesta l’obra més representativa per atorgar major rellevància a fets extramusicals. Enguany el Liceu s’ha volgut adherir a la iniciativa mundial “La música contra el treball infantil” promoguda per l’OIT –la primera agència de l’ONU, fundada el 1946– i el seu programa internacional per radicar el treball infantil. Josep Pons, com a col·laborador especial i representant de la iniciativa, no ha dubtat a programar amb aquest fi la Novena, que amb el cant a la llibertat de Schiller pugui esdevenir un crit d’alerta per sensibilitzar-nos davant els 168 milions de nens sotmesos al treball. Cal no oblidar, com ens recorda Antoni Pallès en el programa de mà, la vinculació de la Novena amb Pau Casals. Era el 19 d’octubre de 1938 quan Pau Casals va interpretar-la al Liceu de Barcelona en un concert destinat als nens víctimes de la guerra i dels bombardejos; aquest concert suposà, a més, el darrer que el mestre Casals oferí a Barcelona abans de l’exili.
Dijous passat es va oferir una interpretació de la Novena com a concert Memorial Pau Casals i que s’incloïa també dins la sèrie de programes que monogràficament l’Orquestra del Liceu dedica al llarg de la temporada d’enguany a Beethoven. El mes de març de 2013 Josep Pons, l’Orquestra i el Cor del Gran Teatre del Liceu i la Polifònica de Puig-reig van interpretar la Simfonia Coral a L’Auditori i ara es retrobaven per oferir dos concerts al Liceu dedicats a la darrera simfonia del mestre de Bonn. Un Liceu que presentava una bona entrada –sense arribar a un ple absolut– va poder gaudir d’una Novena que a nivell interpretatiu va anar in crescendo.
Dalt de l’escenari la magnitud humana de l’Orquestra Simfònica i dels dos cors ja feien presagiar una versió majestuosa de la darrera simfonia de Beethoven. El primer moviment, de gran complexitat interpretativa a nivell tècnic, va tenir alguna irregularitat, però Pons, amb una direcció enèrgica i contundent, en va saber extreure tota la fortalesa i el contingut emocional. Molt millor l’Orquestra en l’“Scherzo”: precisa, regular en les entrades, dotant d’aquella frescor un moviment exigent en el tempo i en el qual Pons sempre va trobar resposta. La versió molt més decidida i apassionada que no pas detallista va assolir, però, una versió refinada a nivell tècnic en el sublim “Adagio”, preàmbul d’una “Oda a l’alegria” plena de vigor, fortalesa i contundència. El Cor va mostrar-hi un lliurament absolut –a moments fins i tot excessiu en el volum de la sonoritat– i expressant tota l’emotivitat i brillantor que contenen les paraules de Schiller i la música de Beethoven.
Del quartet vocal, cal destacar especialment les veus del baríton Jacques Imbrailo –impecable en la projecció i elegantíssim en l’expressió– i, per descomptat, la de la soprano Daniela Köhler –que ja havia actuat en la darrera representació de Die Walküre al Liceu–, dotada d’un timbre, color i seguretat en els aguts impecable. El tenor John Mark Ainsley i la mezzo Simone Schröder van resoldre amb correcció les seves intervencions. Pons va optar per una versió enèrgica i plena de bravura de la Novena, tot dotant-la d’un entusiasme interpretatiu innegable. La Novena, com bé apunta Javier Pérez Senz en els esplèndids comentaris del programa del concert, és una obra que dos segles després de l’estrena continua emocionant amb la força del primer dia. Vint-i-cinc anys enrere la Filharmònica de Berlín interpretava la Novena davant la Porta de Brandenburg per celebrar la caiguda del Mur; i en un futur, tant de bo, continuï servint per celebrar la caiguda d’altres murs socials.
